• Etiam mauris tortor, pharetra quis lobortis in, pharetra in diam


    August 19, 2013
  • Falauris sollicitudin quis dolor venenatis facilisis


    August 19, 2013
  • Suspendisse ornare, felis feugiat suscipit pharetra


    August 19, 2013
  • Fusce scelerisque nibh ac nisl luctus interdum.


    August 19, 2013
  • Quisque venenatis nisi neque, in vestibulum arcu


    August 19, 2013
  • Aenean at lacus ac purus eleifend egesta


    August 19, 2013

Recent Articles

dimarts, 14 de juny de 2016

Estudien enfermetats animals

Resultado de imagen de ebola
 
El virus del Zika, el de l'Ebola, el mal de les vaques loques, la grip aviària, l'àntrax, la tuberculosi, la pesta, la toxoplasmosis... i així fins més de 150 malalties contagioses tenen un origen zoonótic. Pròpies d'un animal, en algun moment van botar als humans. Però la o les espècies on va sorgir el mal es convertixen en reserves naturals des dels quals podria rebrotar en el futur o, pitjor encara, desenvolupar una nova malaltia que bote als humans.

 L'expansió humana és el factor de risc clau. En el passat, la domesticació de diverses espècies d'ungulats (el tercer orde en nombre d'espècies potencials portadores) , va provocar la primera gran onada de zoonosi entre els humans. La conquista de nous territoris i el comerç han sigut vectors tradicionals de malalties com la pesta. En el futur, l'arribada dels humans fins a l'últim racó del planeta i el canvi climàtic determinaran l'aparició de noves zoonosis.

Els animals no son el problema, ho som nosaltres.

 Noticia 1
Noticia 2  
Noticia 3

dilluns, 13 de juny de 2016

Dolor de genoll: remeis per reduir-ho

Joves, nens, dones, ancians o homes. Qualsevol persona, pot tenir dolor de genoll, un símptoma que pot aparèixer sobtadament, encara que en la majoria dels casos sorgeix després d'un cop o una lesió.

Les causes del dolor són multifactoriales, a més dels traumatismes i els cops, també influeixen les sobrecàrregues, les males postures i els desgastos per l'edat.
A més, el sobrepès, realitzar activitat de forma excessiva o tenir antecedents d'artritis també són factors de risc per tenir en el futur problemes amb els genolls. En ser una articulació de càrrega, el dolor limitarà la mobilitat.
Entre les mesures per reduir-ho estan:
-La temperatura és el primer antiinflamatori perquè el fred actua com a calmant.

-
Estar en repòs perquè quan el dolor de genoll és agut cal reposar. En els casos en els quals el dolor es torna crònic, cal adequar l'activitat física a la capacitat de resistència de la persona.

-
Els genolls són per a tota la vida, per la qual cosa els hem de usar amb prudència. En el cas de les persones majors, es recomana mantenir l'activitat física i el moviment, ja que mentre més fort estigui el cuádriceps, més protegida estarà el genoll.


Video 

dimecres, 1 de juny de 2016

Proteïna per a combatir la isquèmia cerebral

La isquèmia cerebral és una malaltia que es produeix per l'oclusió total o parcial de qualsevol de les artèries que irriguen el cervell.

Un equip internacional de científics ha descobert que la proteïna IL-1Ra subministrada a ratolins que van patir isquèmia, disminuïa algunes seqüeles de la malaltia.

 Laboratoris de Finlàndia, França, Alemanya i Hongria, coordinats per la Universitat de Manchester, van dur a terme els estudis en ratolins jóvens i de mitjana edat, en els que les isquèmies es van induir de diferents formes i amb distintes duracions.

 Els resultats de l'estudi van revelar millores significatives en els ratolins tractats amb IL-1Ra que van registrar una reducció del volum d'infart, una reducció de la ruptura de la barrera hematoencefàlica , habitual quan ocorre un ictus, i una millora quant als trastorns cognitius causats per la isquèmia.

Donats els bons resultats d'esta investigació, en estos moments s'estan realitzant dos assajos clínics amb pacients amb isquèmia cerebral.

IMATGE

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES
-Més informació en referència al funcionament del cervell

Descobreixen biomarcador de la insuficiència hepàtica

La insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (ACLF) apareix en pacients que estan en la fase més avançada de l'hepatopatía crònica o cirrosi . Es caracteritza per una fallada en la funció de múltiples sistemes orgànics (cardiovascular, renal, respiratori, cerebral, etc.) a més de la fallada hepàtica, i per això és causa d'una elevada mortalitat.
Fins ara no es coneixia l'existència de biomarcadors per a l'ACLF. No obstant això, la situació ha canviat gràcies a un estudi internacional multicéntric.
 El biomarcador d'ACLF trobat per l'equip d'investigació és la proteïna NGAL. Una proteïna que en els humans està codificada pel gen LCN2 i que fins ara s'havia descrit només com a marcador de la malaltia renal aguda.
 La proteïna NGAL és un biomarcador tant de la presència d'ACLF com del seu desenrotllament en pacients amb cirrosi descompensada, per la qual cosa la determinació dels seus nivells pot ser útil en la monitorització del risc i la progressió d'aquest trastorn.  Açò  vol dir que es podria millorar la decisió clínica sobre la localització d'òrgans adequats per a trasplantament.

IMATGE

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES:

-Més informació per completar la noticia

VIDEO

diumenge, 29 de maig de 2016

La retina nou métode de predicció.

L'Esclerosi Múltiple és una malaltia amb una evolució impredictible per la qual cosa es fa un seguiment molt freqüent als pacients que la patixen. Per fer aquest seguiment s’utilitza la ressonància magnètica un mètode car i una mica complexe.

Així bé, un estudi publicat en The LancetNeurology, ha demostrat que les persones amb aquesta malaltia tenen en la retina signes d'inflamació i neurodegeneració, això permet l’utilització de la tomografia de coherència òptica (OCT), per fer una seguiment de la malaltia mes barat, mes senzill i amb molta precisió. És a dir, amb aquest descobriment als pacient d’esclerosis multiple mitjançant la tomografia se li podrà fer una seguiment mes exhaustiu i amb molta mes freqüència ja que és una tècnica senzilla la qual permetrà el millor estudi de la malaltia i, per tant, un millor tractament.

Aquesta demostració a sigut efectuada per un grup del Institut de Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer que han ajuntat a 879 pacients amb esclerosis múltiple per valorar la validesa d’aquesta tècnica, mesurant el grossor de la retina dels pacients al llarg del temps. Els resultats van concloure que sota 88 micres de grossor els pacient tenen pitjor evolució i quan mes inferior es aquest grossor encara pitjor.


L’idea es poder incorporar aquesta tècnica a malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, o el traumatisme cerebral en un futur.


                                    Esclerosis múltiple afecta a tres mujeres por cada varón

VIDEO:


Bibliografia:
Drets d'autor video: La vanguardia.
Drets autor noticia: Martinez-Lapiscina EH, Arnow S, Wilson JA
Drets d'autor imatges: Hans Solcer / Getty

dimarts, 24 de maig de 2016

Nou receptor neuronal implicat en els trastorns alimentaris


Evidències científiques relacionen el consum de menjar apetitós amb el sistema opioide endogen, una xarxa de receptors neuronals vinculats a substàncies com l'heroïna. Científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han investigat el paper del receptor opioide delta (DORen la sensació present en ingerir menjar apetitós, com la xocolata. 


Les propietats apetitives dels aliments provoquen l'activació del sistema de recompensa, que es tradueix en una sensació de plaure que contribueix al desig de repetir l'experiència, podent resultar en un excés de la ingesta.

El menjar, com les drogues, activa el sistema mesocorticolímbic del cervell, involucrat en l'efecte plaent. Poc se sap de la implicació dels receptors DOR en l'obesitat i els desordres alimentaris

En aquest estudi, l'equip liderat per Rafael Maldonado, examina els receptors DOR en la resposta de recompensa i en els canvis en la plasticitat cerebral induïts pel menjar apetitós. Per a això, han utilitzat ratolins que manquen d'aquest receptor.

Els resultats, revelen la implicació dels receptors DOR en els efectes de recompensa induïts per la xocolata. Aquells ratolins sense receptors DOR perden la motivació cap a la xocolata, mostrant un descens en el comportament compulsiu que la xocolata provoca en els ratolins normals.

Aquest canvi es va acompanyar d'una alteració en la plasticitat neuronal a les àrees cerebrals que controlen aquest comportament que també va resultar dependent dels receptors DOR. 

Així doncs, els receptors DOR estan implicats en les propietats motivacionals i la pèrdua de control de la conducta que pot produir el menjar apetitós. Aquests resultats destaquen la rellevància de DOR com una possible diana terapèutica en l’obesitat.

Notícia original:

Notícies relacionades:

“L’anorèxia no és culpa de ningú”, nou espot per lluitar contra els trastorns alimentaris
Els aliments més plaents al paladar poden desencadenar addició

Vídeo:


dilluns, 23 de maig de 2016

La pèrdua del sentit olfactiu relacionada amb l'Alzheimer ?

El deteriorament del sentit de l'olfacte podria suposar el començament de problemes de memòria i amb probabilitat de l'Alzheimer, d'acord amb un estudi recent. 

Els investigadors recolliren dades de 1.430 persones d'edat avançada (79,5 ± 5,3 anys) d'estat mental normal. El 49,4% eren homes amb una educació mitjana de 14,3 anys, i el 25,4% eren portadors de l'al·lel APOE ε4. Després d’un estudi d’uns 3,5 anys, 250 participants van començar a presentar símptomes de deterioració cognitiva lleu. A més, 64 de les 221 persones amb els problemes més acusats de memòria van començar a presentar demència.  

Els científics van fer passar els participants per una prova d’olfacte, Brief Smell Identification Test (Breu anàlisi d'identificació d'olor), que contenia sis olors relacionades amb aliments i cinc d’un altre tipus, sent aquests, plàtan, xocolata, canyella, gasolina, llimona, ceba, dissolvent de pintura, pinya, rosa, sabó i aiguarràs. A mesura que augmentava la dificultat i incapacitat d’identificar les olors, també s’incrementava la probabilitat que hi haguera problemes de memòria i d’EA. Els participants amb les pitjors puntuacions en aquesta prova de l’olfacte tenien una probabilitat 2,2 vegades major d’iniciar problemes lleus de memòria i, si ja eren portadors d’aquests problemes, eren molt més propensos a arribar a tenir EA. 

Les troballes suggereixen que una prova d'olfacte podria ajudar a identificar a les persones majors amb un estat mental normal que són propenses a sofrir deterioració cognitiva lleu o, si ja presenten problemes de memòria, a acabar patint EA.



Notícies relacionades:


Vídeo:


dimecres, 11 de maig de 2016

Restauren el sentit del olfacte mitjançant una teràpia gènica






Un equip de científics de la unviersitat de Michigan, han aconseguit resoldre la anosmia o incapacitat per a percebre olors, mitjançant pràctiques en un model de ratolí que imita la anosmia congènita humana.

Aquest nou descobriment significa, a més de poder curar a les persones amb aquesta malaltia, poder obrir una nova via al tractament d'altres trastorns genètics.

Els científics de la universitat de Michigan van utilitzar la teràpia genètica, un mètode que introdueix amb l'ajuda d'un virus, un gen corrector per a tractar la malaltia. Quan aquest gen es alterat redueix la funció dels cilis que cobreixen l'epiteli de diversos sistemes i òrgans diferents. En el sistema  olfactiu els cilis es troben en cada un dels extrems de les 30 millons de cèl·lules aproximadament que tenim, sense les quals es imposible detectar els olors.

Amb la teràpia genètica van aconseguir que els ratolins començaren a percebre els olors. Aquesta es va aplicar amb un simple aerosol, a través del nas dels ratolins, això significa que el tractament no seria complicat, només farie falta aplicar unes gotetes al nas en pacients de veritat.



Notícia original

Noticies relacionades:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/040610b.html

 http://es.gizmodo.com/cientificos-descubren-un-nuevo-sentido-del-olfato-en-se-1507218638

Vídeo:

dimarts, 10 de maig de 2016

La tecnologia del CRISPR al servei del càncer.

El càncer és una malaltia genètica molt complexa. Malgrat que el tumor responga inicialment al tractament, sabem que és capaç de desenvolupar resistències perquè adquireix mutacions secundàries, generalment en

gens supressors de tumors, si eixos guardians -encarregats de controlar a les cèl·lules tumorals- estan mutats o desapareguts podem atacar-los per mitjà de la tecnologia CRISPR-Cas9. 

Els científics del NIBR van apagant un a un milions de gens, per a anar comprovant com afecta el seu apagat a la cèl·lula tumoral i tractar així d'accelerar el descobriment de noves molècules antitumorals. En total, explica McDonald, entre estes quatre parets en Cambridge es treballa amb 400 línies cel·lulars, 19.000 gens i al voltant de 76.000 milions de cèl·lules. Aquesta nova tecnologia és simple i també molt barata.

La tecnologia permet fer canvis precisos en l'ADN de les cèl·lules per a tractar de donar resposta a una pregunta: És important eixe gen per a la supervivència de les cèl·lules tumorals?

El propi NIBR, en col·laboració amb la Universitat de Pennsilvània, investiga l'ús de CRISPR-Cas9 per a millorar l'eficàcia dels tractaments amb cèl·lules T modificades. Modificar genèticament les cèl·lules del propi pacient en el laboratori i després transfondrese-les permetia controlar certs tumors hematólogics, fonamentalment la leucemia.
Esas cèl·lules T de laboratori -modificades perquè reconeguen una proteïna típica de les cèl·lules de la leucèmia- ja han demostrat la seua eficàcia en un grup de 36 xiquets amb leucèmia linfoblástica aguda (la més comuna en la infància) que no havien respost a altres tractaments. I encara que també ha aconseguit algunes respostes en adults amb leucèmia crònica, els resultats en auqestos pacients no són tan espectaculars, per la qual cosa se sospita que CRISPR-Cas9 podria ajudar a una manipulació més eficient d'estes cèl·lules quimèriques.


Notícies relacionades: 

Un implant electrònic per a les persones sordes


Investigadors del departament de Radiología i Medicina Física, Oftalmología y Otorrinolaringología de la Universidad de Málaga han creat un microchip electrònic per a implantarlo en la oïda mitjana per a les persones sordes i substituir part com els ossets o el timpà.
El principal avantatge d'aquest implant és la seua forma reduïda que és un avantatge en front als implants actuals que al superar la mida de la cavitat auditiva pot ser inadecuats per a la majoria de persones que pateixen de sordera i dificulta la seua implantació.

Un estudi defineix l'oïda mitjana com un transductor, es a dir un sistema que converteix un tipus d'energia en otra i el que fa l'òrgan auditiu es convertir els impulsos nerviosos en energía mecànica que és el so. Els transductors de l'oïda són els ossets y el timpà, quan aquests estan danayats es tenen que remplaçar per un transductor que puga imitar i potenciar aquestes habilitats.

Amb aquesta tecnología els experts diuen que han dissenyat un transductor que millora el que ja existeixen en el mercat. Però ara mateix aquest implant no és accesible per a tot el món a causa de l'elevat cost, perquè les tècniques que utilitzen son costoses.



NOTÍCIES RELACIONADES:
Desarrollan un chip capazde detectar Epilepsia, Alzheimer y Parkinson



VÍDEO:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Seguidors/es